Dimarts 3 de juliol, comença la normalitat

Després de la festa d'ahir, hem recuperat la rutina de les colònies...És dir, a fer quadernets d'estiu.

Tothom s'ho ha pres amb moltes ganes...són nous amb les fulles llises i netes.

Hi han dubtes però s'aclareixen ràpidament...

Només farem una hora i després a la maquineta (nintendo) com els havia promès.

Les normes:

• l'equip que primer acabi les feines jugarà al matí i el segon a la tarda.
• cada membre de l'equip jugarà 1/2h.

L'equip del matí -> Enric i David
L'equip de la tarda -> Marc i Martí

Després de fer feines, 1h de nintendo és massa i tot i que els nens diuen que no tenem gana. Anem a esmorzar passades les 11h.

Els iaios que llegeixen el diari i juguem a cartes i una mena de casal juvenil ens han ocupat les taules a l'ombra. Només en queda una al sol.

Fem la paramenta, però de seguida els nens troben la solució:

Però no sé quedaria gairebé que la monitora "responsable" es poses sota la taula, no?

Després d'esmorzar comencen l'activitat d'avui. Fer un recorregut urbà amb pistes.
Cada nen té unes imatges que anirem trobant pel recorregut. Quan la trobin, la canviarem per un mapa on diu el recorregut.

Tothom participa:

1. Mirant les imatges

2. Buscant com començar el recorregut

3. Durant el recorregut urbà

4. Al final del recorregut, dins del parc del Guinardó no calen mapes, només les marques:

5. L'arribada

L'ANÈCDOTA:
El David portava un bastó gros com su fos un "cayado". De sobte, un gos blanc suelto, se'ns posa al davant (Enric, David i jo). Sembla que està enfadat i ens mira amb el cap dret desafiant. Però no ens mira a nosaltres, sino al bastó de David. "Em sembla que vol el teu bastó" -li dic al David. Ell sense dubtar-ho ni un minut, tira el bastó als peus del gos.

El gos recull ràpidament el bastó, l'emboca (60 cm de bastó a cada cantó de boca) i se'n va orgullós en sentit contrari

L'Enric pensant que el David és petit i ell que és més gran l'ha de defensar fa el gest de prendre-li el bastó al gos... "No" -li dic- "Ara és el seu trofeu, i et pot mossegar". Veiem com el gos marxa satisfet...

No hem fet ni 5 passos en direcció contraria al gos que apareix una noia amb el bastó i ens diu que el gos es seu: "És molt jove i vol jugar" -ens explica. Li torna el bastó al David.

Al final de la sortida és hora de dinar...

Dinar i més maquineta pel grup de tarda...però és com la mel i les mosques, s'obre i atreu a tots els nens en un radi bastant ample encara que no fa més d'um pam:

Acabem amb uns capítols de Clon Wars i una guerra virtual...fins demà